Jornades de Reflexió Mundet

Acta Plenari Matí dimecres 1 d’abril

2009-04-02T04:23:00.000-07:00

1. Finançament - Pedagogia 4t

Paradigma pensament:
Competitivitat: fonament dins del paradigma del procés de Bolonya, equiparar Europa amb EEUU, India, és a dir, posar-se a l’alçada.

Porta en ella una manca de reflexió, el que no és competitiu és va eliminant. L’empresa no trobarà competitivitat en la Història, Filosofia per tant quedaran relegades.
Té en compte tècniques i recursos, però per respondre de manera immediata, encarat a la formació, processos llargs (diàleg, reflexió)....
Recursos són necessaris, però hi ha necessitat de fons.

Què és un pedagog/a?
Discurs de bolonya, economicisme (productivitat, competències, tècniques,etc)
Elitització que anirà succeint: formació al llarg de la vida, nivells més especialitzats millor competitivitat.
Treballs qualificats i no qualificats. Altre grau més amunt dels llicenciats, aquest concepte s’inclou dins el concepte Golden.
Professions dirigides a l’acció però no a la reflexió.
Dos models d’Universitat: tradicional (jerarquitzat, feudal, més “experts” són els que decideixen. Model actual)

És veu necessari un altre model, per aquest motiu apareix Bolonya, però no respon a les necessitats, decidit des de dalt cap a baix, partint d’interessos econòmics.

Quina Universitat realment volem?
Estat Espanyol 1,25% PIB a l’Educació (0,9 públic)
EEUU, neoliberal més percentatge privat més elevat.
Finlàndia, més pes del públic.
Això va molt lligat a que cadascú és pagui la seva educació.
Altres països tenen beques-salari.
Altre model que s’està implementant amb bolonya que són les beques-prèstec.
Amb Bolonya hi ha la incompatibilitat de treballar i estudiar, per tant disminueix una possible font d’ingressos.
2003-2005: Han reduït les beques.
Ministeri de Ciència i Innovació, el finançament augmenta un 0,3%.
Augment de beques: 0,025%.

Destacar: Hem de pagar pels nostres drets, poca prioritat dels Estats, tema de beques ridícul (estratègia de dir-ho amb número de diners), doble discurs amb bolonya (qui podrà viatjar? Beques Erasmus ridícules), tema de graus s’aconsegueix menys especialització, incrementa el preu del crèdit (hores que tu no reps docència també es paguen).

Algunes carreres que no estan dins el Pla Bolonya com Dret i Medecina.
Els països decideixen si entren o no, ja que són unes directives europees, no obligatòries.

2. Violència- Educació social 2n
Van decidir fer un acte, manifestació a l’estil franquista, no fer manifestació sinó anar caminant amb una samarreta divendres a les 10 a la plaça St. Jaume.
Van tractar que significa ser de la Junta. I el funcionament de la Universitat.

Tots/es hem rebut indiscriminadament. Disconforme amb el lema “som estudiants, no delinqüents”.

3. Propostes- 3r Educació Social
Anar al límit, trencar amb l’ infraestructura, les jornades de reflexió dins les aules continua la mateixa dinàmica de sempre.

Trencar amb tot tipus de classes, sortir de les classes, si cal també amb les jornades. Canvi pedagògic necessari, però no el que ens proposen. Aturada de classe 15 dies per l’elaboració de la transformació pedagògica.

Altres propostes:
Parlar amb profes per tal de tenir avaluació.
L’aturada de classes té un cost com ara perdre l’avaluació, enfrontaments amb els i les companyes, per tant ens hem de preguntar quin cost volem assumir?. No creu en el consens ja que rebaixa les demandes revolucionaries.

4. Homologacions- 1r Treball Social
Els crèdits de cada país actualment són diferents. Amb l’EEES, s’unifiquen els crèdits ja que hi ha l’ECTS. Però a part d’això no hi ha res més que afavoreixi la mobilitat. A més s’afegeix la dificultat que a Espanya és (4 i 1) resta d’Europa (3 i 2). No ajudes econòmiques per la mobilitat. Els crèdits pujaran de preu.

Manca d’informació, no queda explícit la privatització.

Tres tipus de beques-crèdit: Ministeri i Generalitat s’han de retornar després i no pots treballar legalment. S’ha de retornar quan acabis els estudis. Ministeri- paguen els interessos. Generalitat: són els i les pròpies estudiants que paguen els interessos.
Els bancs no són ONG, per tant qui podrà accedir a les beques-crèdit?
Si et queda assignatures que passa?

Pedagogia 4rt

2009-03-30T10:44:00.001-07:00

Finançament
Hi ha diferents models per finançar la universitat.
Neo-liberal (ex: EEUU) més finançament privat que públic
Públic (Ex: Finlàndia) més finançament públic que privat
També ho podríem classificar com a tendències, o sigui, encara que un país ara tingui un model concret pot tendir a transformar-se més cap a un o altre model.
La observació del nostre grup de treball va ser que Bolonya pretén incrementar el % privat en el finançament de les universitat i que per tant, ens vol acostar cap al un model neo-liberal.
Introducció de les beques-prèstec.
Des de l’any 1995 a l’any 2003, el % del PIB invertit en educació ha disminuït.
Informe del Ministeri de Ciència i Innovació sobre el finançament universitari espanyol:
En 5 anys s’ha de passar de l’1,2% del PIB invertit en educació a una inversió d’un 1,5%. (una diferència del 0,3%)
Aquesta ampliació suposa 2.733 €, dels quals un 20% serà finançament privat i un 80% finançament públic. Pregunta: Quins eren els percentatges anteriors?
L’ampliació del PIB en matèria de beques i ajudes a l’estudi serà d’un 0,025%.
Es desprèn de la fonamentació teòrica de l’informe, dels seus objectius, que és necessària una universitat rentable, i per tant, els temes i aspectes socials que no ho siguin s’abandonen i la universitat no els inclou.
Una de les conclusions és que en faltaria molt més d’investigació i treball per a profunditzar en aquests aspectes i d’altres que encara no hem vist.
Documents consultats i per consultar:
Informe Bricall
Informe OCDE
Informe Ministeri Ciència i Innovació

Grup de treball de 4t de Pedagogia

Pedagogia 4rt

2009-03-30T10:42:00.001-07:00

Temes treballats dijous 4t de Pedagogia
Temes optativa de 3r i 4t de Pedagogia
Declaració de Bolonya
Graus i postgraus
Grau de Pedagogia
Beques
Temes 4t de Pedagogia
Finançament, beques, etc...
Declaració de bolonya
Graus i plans d’estudis
Paradigma (orígens, motius, objectius, etc...)
Crèdits ects
Anàlisi comparatiu entre països
Metodologia, didàctica i avaluació

1r matins treball social

2009-03-30T10:40:00.000-07:00

1r de matins de Treball Social

Satisfacció amb la Jornada de reflexió del dijous:
- Èrem força gent
- Tots vam aprendre coneixements sobre Bolonya.
- Sentiment de grup, col·lectiu
Desil·lusió en el dia d’avui, només èrem 10. (divendres) Nomès érem 10. No hi ha hagut més debat. Incertesa altre cop cap a dilluns)
Desorganització el dimecres passat, quan es presentaven les jornades a la classe. (Apuntar a la pissarra/papers: (Lloc, hora, etc.)
Impressió que dilluns hi haurà classe malgrat el que l’assemblea decideixi.
Importància d’anar junts estudiants i professors.
Buscar recolzament dels mitjans de comunicació.
Creiem molt positiu i necessari continuar amb aquesta metodologia.

EDUCACIÓ SOCIAL T1

2009-03-30T10:21:00.000-07:00

Avui, després d'un llarg debat, hem decidit abordar dos temes concrets sobre l'EEES i la seva aplicació. En base a una roda de preguntes sobre l'EEES hem fet 4 punts de clasificació: Adaptació a L'EEES, Noves metodologies, Recursos econòmics i de personal i La Lògica mercantilista.
DEMÀ, DIA 31 DE MARÇ, TRACTAREM SOBRE:

Adaptació, amb les següents preguntes:

-Proves d'accès per majors de 25 anys, com serà?
-Com queden els segons cicles?
-Com serà la convalidació llicenciatura-Grau?
-Com ens afecta el nostre grau?
-Desapareix la convocatòria de setembre?
-Què passa amb els crèdits no aprovats?-què són els grups "Z"?
-Hem rebut informació per part del Ministeri/ Universitat...per què no?

Recursos, amb les següents preguntes:

-Quin serà el preu de la matrícula?
-Què són les béques-crèdit, hi haurà algun altre tipus de béques?
-Hi haurà un reforç en la plantilla del professorat per poder oferir una avaluació continua de "qualitat"
-Cóm es pot solventar el dèficit pressupostàri de la Universitat si la reforma preten ser a "cost zero"?...potser la privatització és una solució?
-Hem rebut informació per part del Ministeri/ Universitat...si no, per què?

Hem acordat que tothom buscaria informació respecte aquests temes de cara a demà i que demà fariem un treball de posada en comú per petits grups i després abocaríem les conclussions al plenari.

3er de PEDAGOGIA (T1)

2009-03-29T16:06:00.000-07:00

Treballs a clase de: Formació i actualització pedagógica i avaluació de centres i programes

Dilluns 30 i dimarts 1 de Abril tractarem de resoldre aquestes preguntes i d'altres que puguin anar sortint a clase.
La proposta la va fer Quim i Guillermo va escriure algunes preguntes relacionades que poden ser d'interés.
La professora Susana va rebre les preguntes per mail i ho va penjar al forum de l'assignatura propossant:
- tothom qui tingui respostes i/o material al voltant de les preguntes, les porti el dilluns o les pugui ananr responent al fòrum
-i que tothom qui vulgui pugui afegir més preguntes i participi en el debat
(al campus i a classe)

Preguntes plantejades per respondre relacionades amb l'assignatura:

Avaluació de centres i programes:

+ Com serà l'avaluació a clase amb bolonya?

- hi hauràn recursos suficients? (humans, economics, etc)

- des d'on s'impulsa aquest tipus d'avaluació? (bolonya, LOU, reglament UB...)

- serà positiu aquest canvi d'avaluació?

+ Com ha sigut l'avaluació i quins resultats han tingut els plans pilot de bolonya? (a pedagogia i formació de professorat hem cursat el plà pilot)

+ Com és el procés d'avaluació dels graus i amb quins criteris de qualitat s'evaluen?

+ S'ha evaluat les ventantges i desaventatges de l'estructura del grau en sí mateix? (reducció d'optativitat, credits de caire generalista...)

Formació i actualització:

+ Que es lo que ha cambiado de la licenciatura de pedagogia al grado?

+ Que es lo que ha cambiado de la licenciatura de formación de profesorado al grado?

+ Cómo se ha diseñado el nuevo plan de estudios de pedagogia?

- Se ha tenido en cuenta cuestiones filosóficas sobre: Qué y como debe ser un pedagogo?

- Se han tenido en cuenta para elaborar el grado los actuales paradigmas como los de "reflexión en la acción de Schön?"

+ Cómo se lleva a cabo la formación permanente necesaria para que los profesores sean capaces de asumir el grado?

2º de TREBALL SOCIAL (M2)

2009-03-26T06:29:00.000-07:00

Breve explicación del funcionamiento de la asignatura de trabajo social comunitario:

Como parte del método evaluativo se realizan cada jueves diferentes talleres en grupos pequeños que después son puestos en común para toda la clase o ,en caso de crear algún mural, para toda la facultad.

Explicación de la jornada de hoy:

1-explicación de la metodología usada, los porques, etc.

2-Ante la necesidad de expresión de varias personas sobre el tema se ha abierto un turno de palabra para decidir que es lo que se haría.

3- La mayoría ha opinado en integrar dentro de la asignatura este espacio de debate sobre Bolonia, remarcando el interés de ser evaluados y la necesidad de una organización por parte del grupo clase.

4-Se ha llegado a la conclusión de que la participación de los profesores de las otras asignaturas obligatorias será muy difícil y ante la posibilidad de perder la asignatura se ha decidido tratar el tema centrándose en trabajo social comunitario y en otros profesores de optativas que quieran tratar el tema.

5- Así pues, habiendo remarcado que la decisión de estas jornadas ha sido producto de la participación de toda la facultad y se ha llegado a un acuerdo parte de la asamblea, se ha decidido junto con el profesor integrar la misma metodología dentro de la asignatura de la siguiente manera:

1-Trabajar en los mismos grupos del taller, cada uno un tema diferente, el viernes 27 de marzo.
2- Acabar de trabajar los temas y puesta en común el miércoles 1 de abril.
3- Hacer un mural y una preparación de trabajos para el jueves 2 de abril.

6- Los temas escogidos son los siguientes:
1-Orígenes: LOU, contextualización.
2-Titulo de grado de Trabajo Social.
3-Becas/financiamiento
4-Impacto en el futuro: Trabajo, a nivel social, desigualdades…
5-Privatización
6-Como afectará al trabajo social en general.

7-Se ha remarcado la necesidad de acabar antes de semana santa.

8-Se piensa que esta actividad creará una reflexión que hará que la gente se movilice más.

9-No se sabe como será posible coordinarse con el resto de la facultad…

Sobre Proposta pedagógica - Grup M1 de 2n Pedagogia

2009-03-25T19:59:00.000-07:00

Avui en el grup M1 de 2n Pedagogia ens han presentat la proposta pedagògica. N'hem estat parlant i valorant punt per punt i hem arribat a aquestes conclusions/propostes:

- Ara tenim saturació de feina, molts treballs i activitats "xorres" (fer un quadre conceptual, esquema...) amb les que no aprens qusi res útil i aplicable, els fem de pressa només pensant en treuren-se'ls de sobre. Proposem fer pocs treballs i poques feines però de qualitat.

- Actualment no hi ha feedback amb els exàmens i treballs, la majoria de professors no ens els retorna per veure en què hem fallat, com millorar i per tant, no tenim oportunitat de millorar. La nova proposta pedagògica hauria d'incloure això.

- Han sorgit alguns problemes o dubtes de la proposta (i la seva possible solució):

Com es posen en comú els temes que es tracten cada dia, si s'han de parlar amb tota la facultat o tota la carrera? Hem dit que s'hauria de treballar uns temes diferents dins de cada assignatura, i continguts en relació a aquesta, no totalment deslligats.
Com avaluarien els professors? Potser alguns alumnes no vénen a classe si no es controla l'assistència i tenen un excel·lent igual? Una solució seria haver de fer una memòria o dossier de reflexions sobre el que hem après cada dia a classe, i si no es ve, no se sap.
Aplicant ja la proposta correm un risc d'equivocar-nos i que sigui un kaos. Potser és millor esperar i concretar una mica més.
Pel que fa als temes que es tractarien cada dia a classe, hem dit que millor s'haurien de triar al principi de tot de l'assignatura o del curs Que així cada setmana se sabria quins temes toquen i tant els alumnes com els professors podríem venir una mica informats i preparats per no trobar-nos perduts o sense saber què dir d'algun tema en concret. Si durant l'assignatura sorgeixen més temes d'interès es poden afegir a la llista de temes i assignar-los un dia concret per tractar-los.

Em sembla que res més. Estic molt emocionada i contenta de tot el que s'està fent!! Ara començo a creure-m'ho!

Això és possible!

Acte de l’Assemblea de la classe M1 i M2 de Treball social

2009-03-25T19:25:00.000-07:00

Des de l’assemblea de Mundet, s’ha portat una proposta de Jornades de reflexió, en la qual ens plantegen un seguit de punts:

Transformació arquitectònica: es proposa un ensenyament transversal, on la gent se seu en rotllana i els professors i els alumnes estan el mateix nivell.

- No tenim coneixements suficients, som estudiants de primer curs, i per tant no estem d’acord amb la proposta.
- Proposta de repartir classes teòriques i practiques. (En cas que es prosseguís en aquest model de classe.)
- No es nega la importància del professor com a referència, però la intenció d’aquestes jornades es que la gent participi i opini creant-se una opinió pròpia, a partir del debat.
- Gent amb experiència opina que es un mètode molt efectiu.

En general s’està a favor de fer els dos dies de reflexió de les EEES amb aquest mètode d’arquitectura de les aules.

Mètode Avaluatiu Es demana que es valori la feina feta a les jornades amb un excel•lent

El tema ha derivat altre cop a parlar de la metodologia de les jornades.
- S’ opina que es perdre el temps i no es farà tota la matèria.
- Es demana determinar el temps de les jornades.
- Hi ha gent que no vol perdre classes i li fa por perdre el curs. Es demana més informació específica sobre les jornades.
- Es demana que la vaga i les jornades siguin recolzades per tothom, han de ser massives.
- Es veu la necessitat de centrar-nos amb el pla Bolonya i com ens afectarà.

Proposta de consens: (es portarà a l’assemblea d’aquesta nit)

Demà dijous i divendres, fer les jornades de reflexió sobre l’EEES. A la segona meitat del matí de divendres, tornar-nos a reunir tots i decidir com es prosseguirà la setmana següent.

Professora: Si es decideixen tirar endavant aquestes jornades, des del professorat s’intentaria adaptar la matèria a aquesta metodologia.

2009-03-25T17:31:00.000-07:00

Transformant des de la Pedagogia.

“tot educador és educand, tot educand és educador.”

Paulo Freire.

“La nació de ciutadans troba la seva identitat
no en trets comuns de tipus ètnic-cultural, sinó
en la praxi de ciutadans que exerceixen
activament els seus drets democràtics de
participació i comunicació”
Habermas, 1988

A l’atenció del professorat del Campus Mundet.

Tal com diu l'informe de la UNESCO “L'Educació amaga un tresor” de la Comissió Internacional sobre L’Educació per al segle XXI, presidida per Jacques Delors, l’educació constitueix un instrument indispensable perquè la humanitat pugui progressar cap als ideals de pau, llibertat i justícia social. Quin millor moment perquè reflexionem sobre aquestes paraules després de la violència institucional a la qual es va veure sotmès el col·lectiu estudiantil amb les càrregues dels mossos després del desallotjament dels estudiants de l’edifici històric de la UB.

Part de les nostres demandes han anat enfocades en tot moment a l’obertura d’un procés de diàleg real sobre el nou EEES, també anomenat Pla de Bolonya. Però perquè es doni aquest procés de diàleg, necessariament, cal la voluntat de crear-lo; la millor manera per a demostrar aquesta voluntat, per part dels estudiants, és la de continuar exigint que es compleixi la moratòria en el procés d’implantació del nou EEES, al que un 20% dels estudiants ja va estar a favor. No és una qüestió de: qui, al perdre, es queixa de les regles demostra molt poc tarannà democràtic, com diu el Vicerector de la Universitat de Barcelona Rafael Martínez, sinó, més aviat, és una qüestió d’allò que cadascú entengui per Democràcia: -Si el progrés social s’entén des d’una mirada de liberalització de tots els serveis, possiblement la Democràcia que s’està defensant és la que actualment existeix en els òrgans de govern i gestió de la UB.

Com a estudiants de la Facultat de Pedagogia creiem fermament en una educació basada en els ideals de pau, llibertat, i justícia social. Però l’esperança d’una solució dialogada es va trencar amb els fets violents ocorreguts el passat dia 18 de Març, i la justícia social es va tornar injusta en el moment en el que s’ha reconegut, i es segueix reconeixent, que no hi ha hagut transparència ni prou informació en la implantació dels Graus per part de l’Administració i, tot i així, aquests
segueixen endavant.

Si finalment tot es redueix a una qüestió de confiança i credibilitat, llavors, ni confiem ni creiem en la gestió institucional que s’ha realitzat per a solucionar aquest conflicte. Així volem proposar treballar conjuntament estudiants, professorat i PAS en una aturada de classes presencials, per a transformar-les en espais d'informació i reflexió sobre els temes que ens estan afectant i posant en marxa aquelles eines pedagògiques que ens ajudaran a aconseguir-ho, buscant la transparència per tal de trobar els pros i contres en la implantació d’aquest procés.

Ens dirigim a vosaltres per instar-vos a fer un anàlisi crític sobre el futur de la Universitat pública en particular i del coneixement i l’educació en general. Pensem que aquest anàlisi és necessari i imprescindible a les nostres facultats ja que és aquí on, en un principi, s’ha de gestar la transformació de les eines pedagògiques que serviran per l’avenç i millora de les condicions de vida del conjunt de les nostres societats.

Ja fa gairebé quatre mesos que alguns i algunes estudiants dels diferents Campus del recinte Mundet ens varem tancar a la Facultat de Pedagogia per tal d’iniciar un procés de debat entorn a la problemàtica de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Arrel d’això, varem observar que, lluny del que a primera instància podia semblar-nos, aquest Espai Europeu no respon a un interès de millora del model educatiu actual ans al contrari, respon als interessos nascuts arrel de l’Acord General de Comerç i Serveis (AGCS) de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) 1 i a la seva concreció en l’àmbit europeu al Tractat de Lisboa (2000), és a dir, en fer un pas més en la liberalització dels serveis públics; Tanmateix aquestes ocupacions volien servir de pressió per als diferents òrgans de govern per tal d’obrir un espai de debat entorn la
implantació de l’EEES concretat en una moratòria sobre aquesta implantació. Els fets ocorreguts el passat 18 de Març trenquen amb qualsevol esperança de diàleg i evidencien que la resolució dels conflictes per part de l’Administració és, un cop més, la violència i la criminalització de les veus disconformes. Alguns i algunes encara crèiem que era possible iniciar el diàleg amb el Rector Didac Ramirez i el seu equip rectoral tot i les seves evasives i la manca de humilitat que demostrà en el darrer claustre, ara, dissortadament, l’esperança s’ha perdut.

La nova reforma pedagògica (EEES) és la manera com es concreta el paper que la Universitat ha de jugar dins una societat cada cop més abocada a les demandes del mercat, la fabricació d’empleats i empleades que puguin ser absorbides per un mercat laboral que demanda, cada cop més, flexibilitat, submissió i acceptació de la precarietat i el malestar. Pensem que aquest no ha de ser el paper de l’ensenyament Superior, sinó al contrari.

Els i les estudiants prenem la iniciativa de la renovació pedagògica veient que, lluny de capacitar-nos per a la transformació de la societat en la que estem immerses, l’educació superior és condicionada per criteris d’empleabilitat i en base a les demandes de capital humà poc qualificat del mercat . L’objectiu d’aquest s’encara, cada cop més, a la inserció acrítica dins el món laboral en particular i dins l’estructura social actual en general. Pensem que això és degut a diferents factors estructurals i que, de la mateixa forma que nosaltres com a estudiants els estem veient contínuament, veiem com vosaltres, com a professors i professores, també els deveu veure. És per això que fem una crida a la solidaritat activa i al ferm compromís en la transformació de les eines pedagògiques que regnen a les nostres facultats, però això, com ho fem?

No volem ser ingenus ni fer volar coloms, sabem que d’experiències d’autoaprenentatge n’hi ha i n’hi ha hagut moltes però, el que si veiem és que ja és hora que totes aquestes experiències s’articulin dins un marc comú, i quin millor que el que hauria de ser el centre del desenvolupament del pensament crític; la Universitat. Recuperem llavors les teories i, sobretot, les pràctiques de Ferrer i Guàrdia, Montessori, Freinet, Sensat, Freire,etc.

Des de l’Assemblea de d’Estudiants de Mundet, hem elaborat un esborrany del que podria suposar un canvi en el paradigma de l’Educació Superior actual:

La transformació de l’arquitectura de les aules és una tasca imprescindible per aconseguir una transversalitat real on es pugui donar un intercanvi de coneixement sense asimetries. La distribució de l’espai“piramidal-jerarquitzada” actual perpetua no una autorització/reconeixement en base al discurs elaborat sinó un espai on un/una té el monopoli del saber i on els altres són mers espectadors. D’aquesta manera veiem que la construcció actual de les nostres aules respon a un model bancari d’educació que, pensem, es contradiu amb els estudis que estem cursant.

Avaluació continuada : Pensem que, per tal que no hi hagi la pressió dels treballs i que l’espai de debat pugui ser fructífer, s’ha de parar l’avaluació continuada . Sabent el volum de feia que suposa aquest mode d’avaluació pensem que no es fa possible compatibilitzar les dues propostes; Prenem com a referència les comunitats d’aprenentatge i les experiències que d’elles se’n deriven. La nostra proposta no és tant d’avaluació continuada sinó de valoració continuada del funcionament de les jornades de reflexió, d’aquesta manera es constituirà un assemblea cada dos dies en la qual es veurà com estan funcionant les jornades i mirarem i valorarem, si s’escau,
com es modifiquen o s’adapten a les necessitats que vagin sorgint.

Mètodes avaluatius: Tot i que ens oposem a la necessitat de mantenir criteris avaluatius, ja que pensem que la transferència no és pot valorar d’altre forma que mitjançant l’elaboració d’un discurs propi, pensem que hi haurà molta gent que, tenint por de no poder obtenir el títol, necessiti que els i les professores els hi valorin el treball que es realitzarà ( degut això a una llarga tradició d’exàmens, notes i avaluacions a primària, secundària i superior). És per això que us proposem que valoreu la feina d’investigació-acció que les persones implicades realitzaran o ja estan realitzant mitjançant la nota més alta, l’excel·lent, degut a que no pot ser menys ja que aquesta elaboració denota, amb escreix, la superació d’un analfabetisme funcional

. Tanmateix no volem que aquest sigui la finalitat de les nostres recerques ja que l’incentiu en si és la participació activa en la elaboració d’un nou model d’Educació Superior.

A Continuació us mostrem el mètode de jornades de formació que hem creat per tal de poder iniciar els debats sobre l’EEES i des de aquest problema anar “desgranant” les diferents problemàtiques estructurals que d’ell se’n deriven. Per exemple: l’accés als ensenyaments superiors per a tothom independentment del seu nivell de renda, diferència entre finançament dels serveis públics de benestar social i aquells de control social i militar...)

Aquest mètode serà tal que les jornades conservaran la seva independència, una de matí i una de tarda coincidint amb els torns de la Universitat, tanmateix l’horari de l’assemblea, que es durà a terme cada dos dies, serà consensuat per tal que en aquesta pugui assistir el major nombre de persones i que en ella es defineixin les línees de treball a seguir durant els propers dies.

De l’assemblea a les Jornades de reflexió. Metodologia i temporització.

El mètode assembleari és el més participatiu i el que millor reflexa la democràcia directa, tot i així, en el decurs dels últims dies hem trobat vàries mancances que es poden solucionar, quan parlem d’aquestes mancances fem referència a:
L’ essència de l’assemblea és l‘intercanvi d’opinions i la possibilitat que altres òptiques facin variar la pròpia percepció de la realitat i que per tant, la veritat inicial es pugui veure mutada. La reflexió a l’hora de prendre decisions és cabdal per tal que es pugui donar el procès dialèctic de deconstrucció-construcció entre l’anterior percepció i la nova. El fet que en la majoria de casos partim de la base que no hi ha hagut un treball per part de l’educació institucional a fi de garantir la nostra oratòria (entesa aquesta com a capacitat per articular els nostres pensaments, sintetitzar-los i adequar-los tot generant un discurs en el qual els altres sàpiguen què és, ben bé, allò que pensem) ens repercuteix a l’hora de veure que, de vegades, el que la gent ha entès no té gaire a veure amb el que ha volgut expressar.

Així doncs ens trobem en moltes assemblees que hi ha gent que les monopolitza degut a la seva oratòria/retòrica, gent que es sent atacada quan hi ha un qüestionament del seu discurs o quan aquest té alguna fallida, gent que no s’atreveix a parlar i que delega responsabilitats per por al ”ridícul”, opcions repetides de manera reiterada degut a les ànsies de protagonisme d’algunes persones, etc.

És llavors quan, veient aquestes mancances i lluny de mirar cap a una altre banda, hem d’estudiar com resoldre-les o inventar formes que ens possibilitin millorar allò que ja coneixem.

Les jornades de reflexió; una eina que demana el seu temps

Com ja hem observat anteriorment, un dels pilars fonamentals per tal que pugui haver una avenç continu en el nostre coneixement, demana d’un procés dialèctic de deconstrucció-construcció, exigint un anàlisi reflexiu per tal que aquest canvi no sigui imposat a mode de nou “dogma de fe” de manera que hi pugui haver un autèntic acomodament del nostre nou pensament. Però com fer-ho en l’espai de l’assemblea quan aquesta demana, normalment, tenir el discurs ja articulat i acomodat per tal d’expressar-se amb eloqüència? Cal inventar algun espai, llavors, on els temes més cabdals puguin ser debatuts de manera diferent a com es fa en l’espai de l’assemblea; proposem que aquests espais siguin “les jornades de reflexió” en les quals mitjançant diferents
mètodes (tertúlia, espai informal, exposició i plenari) aconseguirem aprofundir en la reflexió i l’anàlisi del tema tractat. Aquest mètode demana d’una temporització:

- Abans de tot caldrà definir, amb prou temps, el tema a tractar i fer una bona difusió a les assemblees i amb altres mitjans per tal de fer-nos veure la importància de participar d’aquestes reflexions. Un cop decidit el tema i feta la difusió pertinent podrem començar amb la jornada. És molt important que per aquell dia ( sigui en un o un altre torn: matí o tarda) no hi hagin més activitats programades a fi d’ocupar el llarg de la jornada en aquest tema i poder-nos centrar així, totalment, en aquest.

- Definir les bases: Ens ajuntarem en un espai comú per tal de desglossaren subtemes el tema a tractar i ens dividirem en grups, procurant no sobrepassar el nombre de quatre persones. Cada grup treballarà un dels subtemes proposats. En el cas que hi hagin més grups que subtemes aquests grups treballaran el mateix subtema de manera independent.

- Tertúlies: l’espai de la tertúlia ens ofereix la possibilitat de mantenir una discussió sense necessitat de moderació, fet que fa que aquesta sigui molt més espontània. A més a més, al ser un petit format, tothom podrà parlar i, en el cas que algú no ho faci serà fàcil observar que no ho està fent i es podrà convidar a la persona en qüestió a que hi participi activament. Durant aquesta discussió, tots els participants prendran apunts de les conclusions a les quals s’arriba com a grup i, per tant, es buscarà sempre el consens per tal d’aprofundir realment sobre el tema tractat; en el cas que no s’arribi a aquest, s’apuntaran les opcions, els pros i contres de cadascuna i s’analitzaran per tal de portar-ho a la “posada en comú”; mai es portarà res a votació, ja que és
aquest un espai de diàleg, de recull d’impressions i no de resolució de cap conflicte.

- Espai informal, en el cas que ens ocupa això serà: al matí, esmorzar i a la tarda, berenar: Acabades les tertúlies es procedirà a fer un petit descans, aprofitant així, per generar un debat informal amb els participants dels altres grups on, de ben segur s’ajudarà a acomodar aquelles noves idees que han anat apareixen al llarg de les tertúlies.

- Posada en comú/ Plenari: després de fer el cafè ( o el que vulguem ), procedirem a la posada en comú on, els diferents grups, exposaran les conclusions a les que han arribat en conjunt. La idea és que cada grup exposi i, immediatament, es generi el debat per tal que no es perdi l’espontaneïtat a l‘hora d’abordar el tema tractat. Un fet molt interessant és que en el grup que exposa, al haver estat discutint durant les tertúlies, s’haurà donat la transformació de la visió particular que es tenia del tema. Així que, quan surti una idea que ja ha estat refutada, ja s’haurà analitzat anteriorment el perquè aquella tesis s’invalida i per tant, els membres del grup que l’hagin tractat podran exposar-ho al conjunt del plenari.

El recull de les impressions que s’extreguin d’aquestes jornades de reflexió, pensem, haurien de recollir-se en acta per tal de fer un treball conjunt de recull i anàlisi de les experiències entorn l’EEES i la problemàtica que d’aquest se’n deriva, per tal que aquest treball pugui servir pel conjunt, tant de la comunitat Universitària, com de l’educació en general.

www.bolonya.org
www.especialbolonya.wordpress.com
www.tancadaalacentral.wordpress.com
www.assembleamundet.net

Aquest treball de síntesi ha estat fet per la Comissió de Formació de l’Assemblea d’Estudiants de Mundet dins del treball de recerca i investigació duta pels estudiants arrel de les ocupacions (tant de l’edifici històric com de la nostra facultat) i del treball que s’ha fet des de la comissió de Continguts de la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants de la qual la Comissió de Formació de
l’AEM participa activament.

24 de Març del 2009, Barcelona, Campus Mundet

1
“les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç.” (Preàmbul de la Llei Catalana
d’Universitats).